Copenhague

Doncs sí. Són més rubios. Més protestants, més socialdemòcrates, més del nord. Sembla que tot és perfecte i tothom és feliç. Tot està ordenaet, les bicis per ací, els vianants allà... Com a sociòleg no puc passar per alt estos detalls, però realment el motiu del viatge era un altre: visitar al sompo aquell que el vaig haver de convèncer per a que es passara, al mateix temps que jo, el millor de la seua vida. I ell pensarà: "què cabró".

Gustau: - "Tio, quin any mos estem pegant, eh?"

Víctor: - "Ja veus, és que açò és una passada."

Gustau: - "No ens ho mereixem".

Guille: - "Pues sas què te dic? Que sí!"

No venia a veure Copenhague, venia a viure Copenhague. I així ha sigut: un Erasmus exprés, on hem tingut temps per a tot: Cristiania i lo que eso conlleva; noche tonta en el Floss (una altra ronda que paga Víctor); noche loca en la típica erasmus Party acabant la nit a Tibis, el guetto d'immigrants; noche berlinesa, on la llengua alemanya i el clima de la nit, la feren especial; arreglar el món amb l'assamblea de Democracia Real Ya de Copenhague; menjars de categoria (arroset caldòs, pernil i truita de creïlles); Open evening a l'ONU; i Barça campió d'Europa! I tot això sense planejar res... con la calma.

De turismeo tot allò obligatori amb la Sirenita, el Port i tots els carrers peatonals plens de vida. Però el que més em va agradar fou un lloc al que segurament no van els turistes, una biblioteca municipal. Un vertader espai públic on et dóna gust anar a passar el dia. Música per a escoltar, també instruments per a tocar, sales per a jugar els xiquets... una espècie de Fnac però pública. Socialdemocràcia li diuen, on es valora i s'inverteix en allò públic i que és de tots.

La comuna hippie de Cristiania em va defraudar parcialment. Em va defraudar com a turista potser, perquè la imatge que et dus és la de ciudad sin ley, gent venent matèria prima, gent consumint i gent molt penjà. I em defrauda perquè sé o perquè vull pensar que hi ha algo més darrere d'això, que no és només un lloc on el consum i venda de cànnabis és legal, sinó que és un lloc on existeix un altre sistema de vida al marge del sistema, més sostenible, democràtic, pacífic i equitatiu.

La gent, la ciutat però sobretot l'ambient de la Studiestraede 21 convidaven a quedar-se. Una família oberta i acollidora que m'han fet sentir com a casa. Això sí, ja li estava pegant massa canya a la nevera...

Vos espere a Leipzig amics Bankit. I continuarem.

PD: M'imagine als 4 en un programa a la ràdio sobre actualitat política hehehe... Què en penseu?