Me'n recorde que quan estava per allà baix vos contava que volia canviar-me de pis, i que no estava massa a gust. Les raons bàsicament eren habitació xicoteta, companya avorrida i company guarro. Doncs bé, ara mateix estic molt content. La búsqueda del pis no va ser massa fructífera. No hi havia massa que rascar en les zones on volia, i en l'únic pis que vaig anar a vore, resulta que vivia Tomas, un erasmus francés que em va dir que no em canviara, que ell també es volia mudar perquè l'ambient no era el que esperava.
Total que érem uns quants els que buscàvem nou pis per al següent quadrimestre, sobretot pel tema que l'ambient en les WG's (pisos compartits), el tema de viure i conviure amb gent alemanya, no era el que esperàvem. Sobre això no cal més que vore la relació que porten els meus dos companys de pis.
Ella estudia sinologia (estudis xinesos), i està totes les semesterferien (vacances), sis setmanes en total, a Xina de pràctiques. Ell estudiava BWL, Betriebwirtschaftlehre, que seria com empresarials o ADE, però s'ho va deixar en desembre i ara està tot el dia en casa, i es dedica a chillen (vamos, a tocar-se els ous). Doncs bé, ell es va enterar de que ella estava en Xina una setmana després d'anar-se'n, i ella es va enterar de que ell s'havia deixat els estudis dos mesos després de deixar-se-ho!!! Increible, no?
Lo que note moltíssim, és el fet de no tindre menjador, ja que l'utilitzen també com a habitació per a que isca més barat. D'eixa manera no hi ha un espai de convivència, un espai de trobar-se i de fer la xarradeta. Per això en molts casos, les WG's són quasi sozusagen com viure a soles, sols que de volta en quant et trobes a un "conegut" en la cuina. Això, sumat al carreró sense eixida al que vam arribar (ell no neteja--> jo no neteje--> ella no neteja) em van fer voler canviar-me de pis.
Però hi hagué un punt d'inflexió en el que les coses van començar a canviar: la primera (per fi) festa en casa. En realitat, jo havia convidat un dissabte a sopar a Gemma, amb la que compartisc memòria de tant que ens veiem, i Johanes, un alemany que va fer erasmus a Barcelona i que vam conèixer en una Wächterhaus, ja vos contaré el que són algun dia.
Total ell no podia quedar, i la Gemma va convidar a una Kommilitonin, companya de classe molt maja, però que mai recorde el nom, era Nicole? O siga que anàvem a ser tres en un principi, el tema fou que ho vam organitzar divendres en una festa de borratxera, i sense jo dir res, la cosa va acabar en un: Gus, mañana hay fiesta en tu casa no? Que ahí encara pots recular: jo deia no, no, que no era fiesta, que era una "reunión de amigos"... però després ja era un: Gus, mañana a que hora? Gus, dónde vives para lo de mañana?
Bueno, el cas és que al dia següent parle amb Marco el company de pis per a vore que feia per la nit i per tal d'avisar-lo i abans de res em diu: "ich habe ein paar Freunde heute Abend eingeladen" o siga que ell també anava a dur col·legues. Pues total festa al canto.
Ens vam juntar uns 25 en casa, sense haver planificat res. Al principi estàvem com dos grupets, els meus en la cuina, i els de Marco en la seua habitació, però al final ja vam acabar tots junts en la seua habitació, i la veritat que van haver prou rises. Mentrestant, la companya amb el seu novio tota la nit sense eixir de l'habitació.
Vos pose unes fotetes que seran més gràfiques que sinó vos aborriré amb tanta parauleta.
Parlant maquiavèl·licament, es podria dir que em vaig aliar amb Marco. Després de la festa hi hagué una setmana estranya amb ella, però no va tindre més remei que recular, perquè sinó es quedava a soles. Total, ara el tinc a ell de col·lega i utilitzem el seu cuarto de menjador, on venen amics seus, veiem futbol, juguem a pòquer o senzillament ens fem una cervessa i comentem la jugaeta. I ara que és col·legueta també el puc dir: ieee, tu cabró neteja! I amb ella bé, una relació de companys de pis normal i corrent, de vegades dinem junts, veiem els Simpsons, anem al cine, o prenem un té i xarrem un ratet.
Total que tot i que només tinc 12m quadrats, estic al centre de Leipzig a 5 minutets de la Uni en bici, a 15 de qualsevol altre lloc i per sols 180 € al mes amb mobles, que és de lo més barat que hi ha pel mercat. De fet, els que estan en residències (que no són a l'estil espanyol on et netejen o et cuinen) paguen més que jo i viuen en estos edificis soviètics freds i grisos, que personalment no vos recomanaria.
Així que canvi de casa, nein Danke!
PD: el Marco és el personatge d'ulleres de cabells rullets. Eixa és la seua habitació, després estem a la cuina que és molt acollidora i al passadís on tenim dos sofás i una tele. Però això va ser ja en la segona festa!! =)
