Sprachen und Orientierungskurs

Perquè vinc a Leipzig un mes abans de començar la Universitat? Doncs, un curs d'idiomes i orientació. Això és el que estem fent estes tres primeres setmanes. Som 180 persones, de les quals 38 espanyoles... unes 25 franceses i 15 polacs, en companyia d'italians, anglesos, i altres que representen un total de 25 països.

Per titulacions sorprén que siga justament, Ciències Polítiques junt amb Medicina, les que més estudiants tenen. Resulta que els de CC. Polítiques a França estan obligats a eixir un any a l'estranger, i em sembla més que raonable. Així que es pot crear un vincle, la veritat que molt interessant. El primer que apréns d'aquesta colleta és la sarkozyfòbia! No el soporten...

Però estàvem parlant del curs... Som 14 classes, de la 1 a la 7 fem classe típica d'un curs d'idiomes, i de la 8 a la 14 fan un projecte. Un debat polític, una investigació sobre els centres socials de Leipzig (dels que espere poder fer una entrada al bloc algun dia quan m'entere de que van), una enquesta d'on ix la gent de festa, costums alemanyes.. el que vulguen.

Jo estic al grup 7 (cabeza de rata com diu Antonio) content, perquè preferisc pegar-li canya a les declinacions i la mare que les va parir. Per a parlar i fer enquestes ja tenim els bars!!

La setmana que ve hem de fer una presentació en classe d'uns 10 minuts. Parlaré de parlar en públic, jajaja... així que la faré el primer de tots, a vore si puc ensenyar alguna coseta, alhora que aprenc jo mateix!

Per les vesprades tenim activitats: benvinguda en el club d'estudiants més gran d'Europa: la Moritz Bastei, tour per la ciutat, visita a la biblioteca Albertina (4 milions de llibres), ahir anàrem al Museu de la Stasi...

Pues anem entrant en calor. Pillant la costum dels horaris, que no és gens fàcil al principi dinar a les 12'30, sembla un esmorzar! I sopar a les 8... quedar a les 9 per a eixir i tornar a les 12 o 1 a casa. És prou estrany, però ja ens anem acostumant.

La veritat és que és molt recomanable fer el curs, perquè fas la ciutat teua abans de començar la universitat. Cal fer prou coses abans de començar la uni: empadronar-se, obrir un compte al banc, treure la tarjeta de la uni, el contracte del pis, triar els esports, (ho fèrem ahir i s'acabaren les places en 10 min!), i sobretot conèixer a la gent i els llocs per a eixir!!

Ambient internacional, europeu (am besten), universitari... i sobretot, Erasmus i per tant... festiu! =)

Un aniversari diferent

Doncs sí, i tant que diferent. Lluny dels meus, per primer cop... però bueno, que és l'aniversari sinó un dia més? Encara que a dir veritat...Quin dia tuuu!!

Va començar ben prompte, a les 6.45, ni més ni menys. A les 8 eixíem d'excursió per arribar a les 10 a Dresden, la capital de Saxònia, que és el Länder o Estat en el que es troba Leipzig (tot i que Leipzig té més habitants). Allí anàrem a l'Altstadt, és a dir, la ciutat vella on es troben els majestuosos edificis, esglésies, la catedral i museus... i anàrem a la Galerie Neue Meister, o

galeria dels nous mestres, molt interessant, però molta saturació i cansament també. El dia anterior, com tots els dies, havíem eixit a fer una o dos cervessetes (de mig litre clar)... era divendres i no es podia perdonar!

De manera que tots vam caure redons al pujar a l'autobús. Férem una ruta turística pujats a l'autobús i amb l'ajut d'una alemanya que anava explicant la ciutat amb una veu lenta i càlida, vam anar caiguent un a un...

Ja de tornada ens esperava la festa pirata. Només teníem un parell d'horetes de descans, que em van servir per a vore unes 100 felicitacions pel tuenti, facebook, correu... el somriure ja no se'm podia llevar de la cara, i no va fer més que créixer a mesura que avançava la nit.

Potser eren unes 60 persones en la WG (pis compartit, en aquest cas per un francés, Florent, i uns alemanys), de les que segurament no coneixeria (encara) a la meitat... però va ser molt especial. No es podia passar pel passadís del mogolló que n'hi havia, i en una d'eixes quan tractava d'entrar al menjador ja va caure el primer Cumpleaños feliz, tot i que no més de part dels espanyols, i per tant, una quarta part dels presents...jajaja

Molt bon rollo la veritat, se feia curta la nit de tanta gent amb la que t'avellia parlar i d'altra que venia a felicitar-te... No tinc ni idea de quantes persones cantaren al final Zum Geburtstag viel Glück, però crec que va ser el millor regal que podia rebre!

Així que no vos preocupeu, he entrat als 21 amb bon peu!

Mein Geschenk von Geburtstag!

21 tacos. Un més, però potser aquest siga el més especial, només la celebració ja pinta diferent. Estic a Alemanya, d'Erasmus i no conec a la meitat de la gent que vindrà a la festa d'esta nit! Una festa pirata!! jajaja

Jo m'he regalat esta bicicleta. Bonica, no? 36 euros en una subasta jejeje, i no està kaputt!

Diuen que l'erasmus és el millor any de la vida, així que caldrà aprofitar-loooo! Viure cada dia com si fóra l'últim!

Moltes gràcies a tots! Muaaaaa!!

My first friend: Jeremy.

This time, I'm going to talk about my first friend in Leipzig, Jeremy. And I would like to write in english, although that's not very easy for me, so that people who have a good level, plese don't laugh about me!

We meet us each other in the A&O Hostel, you can see our room in the photo, and we have lived together for four days. We have looked for a flat together, we have eaten and drunk together, and we have lived some adventures together, for exemple the gun's story. Now, while I'm waiting for my future WG, I'm sleeping in his comfortable couch for a few days, and today we have felt asleep because of yesterday's party.

He studies Art and he loves photography and we have taken nice pictures in a void building, you will see. We speak about politics too, and it's very funny because he's conservative. We have very interesting conversations, auf Deutsch klar! But at the end of the day I have seriously headquaches because of speaking so much german with him!!

He's my first erasmus friend and Without a doubt he has been my right hand, maybe my cup of tea? Hahaha not yet.

Now we're thinking about buying a Traban with two more people and travel around Deutschland with it! Such a good idea, doesn't it?

Yeah man... Not bad.

Com en la noria

Ja han passat uns dies des de l'arribada i açò és com pujar-se a una noria. Arribes amb il·lusió, curiositat, amb ganes de menjar-te el món, de conèixer gent, d'obrir els ulls, de conèixer, o com diuen els alemanys, d'aprendre a conèixer (kennen lernen), i al mateix temps, també penses en lo boig que estàs, en qui té mana a fer açò en lo tranquilet que s'està en casa, trobes a faltar a la teua gent, les típiques conyes amb els amics, un plat de calent com toca, una dutxa de les que només et pots pegar en casa, el teu llit, la teua xica...

Només són uns dies, sí. Però les emocions s'han pujat a una muntanya rusa. Un dia coneixes a mogolló de gent de puta mare, altre te passes la vesprada soles esperant que algú es connecte a l'Skype per a que et reconfor-te. Un dia trobes un company d'habitació perfecte, altre et toca un psicòpata... Un dia plou i trobes a faltar el Mediterrani, altre fa solet i admires la qualitat de vida del centre d'Europa...

Tanmateix estic content i, sobretot, estic on vull estar.

Ramadan

Pues eso que me voy a ver un piso en el Leipzig Ost (que resulta que el Ost es el Este, pá joder) y llego y al tocar al timbre me contesta que ya está ocupado... bueno, kein Problem (ningún problema).

veo un parque justo enfrente, creo que el Radet, donde estaban haciendo barbacoas und so weiter (y tal) y me acerco, pero antes claro, me compro una buena birra para ir haciendome a las costumbres...

pues eso, un parque de los pequeños en Leipzig viene a ser uno de los grandes en Valencia, y todo lleno de hierba, campo de futbol, voley, skate, y en medio un centro juvenil. Pero antes me siento un rato en la hierba, a ver a los chiquillos jugar que com deia la meua iaia... els xiquets donen alegria!

Y haciendo un poco de mirada sociológica me doy cuenta de que sólo hay madres con los niños, y urgando un poquito resulta que estoy en un barrio de inmigrantes, o eso parece...

Al rato, a las 6'30 clavadas la gente empieza a escampar para casa, y eso que oigo una música, y como buen curioso y dotor, me acerco... venía de un centro juvenil. Era música árabe y salían por la puerta tres niñas preciosas bailando. Yo hago la del despistao, y me pongo a mirar los carteles de la puerta, hasta que un señor de pelo ya blanquecino o blanquinoso (hace dos días que no hablo castellano, aunque no será por mucho tiempo), pues se me acerca el viejete y me invita a entrar, eso sí sin mi cerveza. Era una fiesta del Ramadán. Así que dejo la cerveza y me meto, después de Marruecos cómo iba adecir que no a un encuentro árabe!

En este caso los hombres eran iraquís, dentro había un conciertillo de un sólo chico con guitarra, un pianillo y voz, y luego también algunos alemanes, por ahí repartidos... pues eso merienda gratis y un buen rollo que te cagas.

Me he vuelto a casa con buenrollismo, acordándome de mis amigos rifeños y de su hospitalidad, que en este caso venía de Iraq. Habíais conocido a algún iraquí, aparte de los miles de muertos de los que hablan en las noticias?

Pues eso, que son personas. Buena gente.

¿te gustan las pistolitas?

Quería emociones fuertes en mi Erasmus, no? Pues toma dos tazas. Estando ya bien instalado con mi ya Freund (amigo) Jeremy, viene un tercer tío a nuestra habitación del albergue. "Alles war in Ordnung" (ésta me encanta), osea que todo en orden hasta su llegada... era un tío Komisch, y esto no significa cómico, sino extraño!

Hablaba el peor alemán que Jeremy y yo hayamos oido nunca (ganz nicht verständlich) y había venido desde una pequeña aldea del Sur a Leipzig sólo para una noche, para hacer absolutamente nada, no tenía un motivo para estar aquí.

Total que vamos hablando mientras se comía sus 2 cheeseburgers, y se bebía sus 3/4 cervezas... y le vamos notando cosas extrañas. 22 años, sin trabajo, preguntando que si podíamos hablar un rato... pero no tienes amigos o qué?

Trataré de agilizar. El caso es que en su maleta, sólo llevaba cerveza.... Y luego... UNA PUTA PISTOLA.

Sí tio... UNA PUTA PISTOLA!! Estamos locos o qué??? Así como si fuera un móvil, nos la enseña, nos la da y nos enseña el silenciador... tan tranquilo. TAN TRANQUILO!!! Su puta madre!

Y como no... le pregunto y tú porqué tienes una pistola (el chaval parecía freundlich=amigable), y me responde: NUR FÜR SPASS, es decir SÓLO PARA DIVERTIRME... pero como que sólo para divertirte, hijo de puta? Divertirte cabronazo... te la voy a meter por el culo y vas a ver que diversión...

Tampoco parecía peligroso, pero a mí no paraban de venírseme a la mente el típico titular de prensa, la película Bowling for Columbine, die Welle, y movidas típicas en las que cualquier persona pensaría cuando un tipo raro que va a dormir a dos metros de ti tiene una pipa al alcance de la mano.

Me volví loco pensando qué hacer mientras Jeremy y él, Thomas, se fumaban un cigarro... pero tenía que salir de ahí como fuera. Así que le dejé escrito en el MacBook a Jeremy lo siguiente:

"I'm afraid. I can't sleep here. Come with me for smoking a cigarette..." vamos la excusa pá salir de ahí sin que el tipo se rallara.

Y nada, 1 de la mañana sin saber qué hacer... Por que... claro! cómo le dices al recepcionista que no puedes dormir ahí?? Sí, sí, pensadlo...

Al final, y después de hablar con la Jeremy's girlfriend por Skype, que por cierto está en EE.UU. y por eso le pillaba bien de hora, pues decidimos hablar con recepción.

Pues nada, le decimos, evidentemente en alemán, que estamos "inseguros, que el chaval es muy raro... hasta que acaba saliendo la palabra peligroso y el rececionista, claro dice: ¿por qué estáis inseguros"? A lo que le respondo con el mejor lenguaje que existe, el de signos, formando una pistola con mi mano. Y qué me contesta!?! "Ist er homosexuel??"... lo entendéis, no? QUE SI ERA HOMOSEXUAL!! Y yo que no coño! Que tiene una pistola!

Total que al final nos da unas sábanas, nos vamos a otra habitación y acabamos durmiendo, por fin, en un lugar seguro... pero me cago en la puta... hay que estar grillao, tío...

SERÀ PRECÍS???

Mein abenteuer beginnt hier!

Qui ho anava a dir? Des del primer dia de la universitat somniava en que arribara este moment. Ha sigut llarga l'espera, moltes preguntes, molts despatxos, molts papers... i també un acojone d'última hora!

Però ara ja, per fi, es pot dir que sóc un estudiant ERASMUS!! A Leipzig (RDA) Alemanya.

No molt més a dir en aquesta primera entrada, no se quant durarà el blog, no se quantes llengües tindran cabuda en el mateix, no se si algú entrarà a visitar-lo, però el que sí se és que esta experiència em portarà records inoblidables, i espere que açò siga com un petit calaix on guardar-los i també un espai per compartir aquesta aventura amb tots vosaltres.

Auf geht's!!

PD: foto presa en una tenda de roba de muntanya que es diu justament "la teua aventura comença ací"!