L'espurna revolucionària que atravessa mig món a l'any del 2011 ha botat a Espanya. A eixa joventut Ni-Ni, a eixa societat dormida i conformista. Ens hem indignat. Per res en especial, però per tot alhora.
És el moment de pujar al tren, un tren sense final de trajecte... potser amb pròxima estació esperança, i estic molt orgullós de poder dir que jo també he aportat el meu granet. Perquè a Leipzig ens vam trobar ahir unes 60 persones i demà farem la primera assamblea.
Sense poder, ni voler dir molt més i emocionat per tot allò que està passant, ara no és el moment d'escriure, sinó de viure. Si hi ha algun moment en el que les coses poden canviar, eixe moment ha arribat. No el desaprofitem.
"Un somni somniat a soles és un somni, un somni somniat junts una realitat".
Ací les fotos:
Todos a una como Fuenteovejuna.....!
ResponElimina