dijous, 20 de gener del 2011

de bell nou

Doncs ja estem de tornada a Leipzig.

Dos setmanetes per la terreta han servit per a desconnectar, agarrar energies, vore a la gent i com estan les coses per allà. I també per a ubicar-me... o desubicar-me. I és que a l'arribar a València tenia una sensació com de ser un turista, com si m'hagueren canviat la ciutat... com si estiguera vegent a la gent amb uns altres ulls. La gent estava igual, però estava diferent. Evidentment, sembla que no són ells els que han canviat... sinó la meua manera de vore ara les coses. Amb altra perspectiva. Des de fora.

Em resultava molt curiós estar a la meua ciutat, al meu barri, i fixar-me en coses que mai m'havia parat a mirar.

Després de passar part del gris hivern ací al nord, ara trobe un tresor la llum que tenim a València. Ara pense en València com ciutat ideal per a fer un Erasmus, amb un tamany perfecte, metro, tranvia, amb platja, sòl i llum, amb el riu verd i espais oberts, amb l'horta vorejant la ciutat, amb bicicleta i moltes més coses que no te n'adones fins que no vas com a turista. Quan deixes a banda les barberitats polítiques i veus la ciutat i la vius. I la mires i l'olores i l'escoltes.

Peeeerò, estuvo bien mientras duró. Després d'un viatge llarg i un tant accidentat, em va encantar el moment d'arribar a la Hauptbhanhof (l'estació de tren), pillar l' Straßenbahn (el tranvia) i mirar Leipzig i dir "oh... ja estic en casa"... de pensar, "tio que de puta mare, encara em queden 7 mesos d'erasmus".

Quan vaig anar a Berlin, per exemple, pensava en que quina pena que fora tan curt, en i si puguera repetir, en que ja hauria pogut ser més llarg o coses així. El tema és que ara he tornat a Leipzig i em queda encara prou temps per davant.

Temps per a prou coses. Ara de moment tranquil·lament... un poquet d'estudi, que es pot combinar perfectament en prendre alguna cervesseta, fer algun soparet o eixir algun que altre dia. Ací tinc prou de temps per a preparar treballs i tal. No tinc eixes setmanes impossibles d'estrés i ansietat màxima. He représ l'anar a còrrer i he reprès també el blog que el tenia un poc oblidat!

Gener està siguent, per tant, més calmaet. A més, a partir d'ara ja tot va in crescendo de cara a l'estiu i el bon temps i les hores de llum! (Sí, ara estic un poc obsessionat amb el tema.) El tema és eixe: dins de dos setmanes s'acaba el semestre, i del 5 de febrer fins al 31 de març en Alemanya la gent no tenim classes (puntazo) i tenim temps per a fer treballs. I espere que també per a fer algun viatget!!

Així que res. Ben tornat. Calmadet. I amb el dubte de la ubicació.

Bon any gent!