Després de l'assemblea ja periòdica (dues per setmana) d' #acampadaleipzig avuí teníem l'oportunitat de parlar en directe amb #acampadabcn. Els portaveus aquesta nit érem Gemma i jo que junt amb Andrea i Bea anàrem a casa de Manfred, que preparava tot l'equip necessari.
La connexió via Skype era complicada. Me oyes? S'escolta? Hola? Mentrestant escrivíem tres línies, fins que finalment s'arregla i el company de Barcelona ens comenta el procediment. En 10 minuts entrem. Nosaltres podem veure'ls, però ells a nosaltres només ens escoltaran. Som els que obrirem l'assemblea en la que decidiran (per segona vegada) si continuen acampats o recullen trastos. A dos minuts vista ens ensenyen el panorama, i ací les nostres cares:
Anàvem a parlar per a més de 2.000 persones! Ahí comença el acollono. Amb unes gotes de nerviosisme començarem a explicar com estava la situació per Leipzig i com ens organitzàvem, així com els donàvem ànims i ens motivàvem mútuament.
L'experiència fou molt emocionant. Després del Bona nit Barcelona!! centenars de mans s'alçaven! Increïble, estàvem a la plaça.
Ens vam quedar amb un somriure a la cara durant alguns minuts... flipant, de veritat flipant. Des d'Alemanya de vegades ens sentim un poc impotents de no estar participant en primera persona i des del lloc dels fets en tota aquesta moguda, però lo d'ahir ens va donar moltíssima força. Ens han reconegut i ens han fet partícips.
Ara a posteriori, el discurs podia haver estat millor, ja sabeu que sóc molt perfeccionista hehe... però un parell de frases per a exaltar al populatxo haurien quedat molt xules. Ara bé, a posteriori tot pot ser millor, però estem molt orgullosos i contents d'aquest moment, sinó mireu les nostres cares!! Un moment inoblidable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada