La briseta de la nit

Vaig trobar fa poquet el gustet a allò de passejar, d'anar caminant tranquil·lament. Tot i això he de tornar al meu habitat natural, i fer una petita apologia de la bici.

Després d'un parell de classes; una estona llegint al solet; sopar amb dos col·leguetes alemanys amb els que vaig a una festa en el parc fins que cau el sol; anar a ballar salsa; i veure una pel·lícula francesa (Un homme qui crie) amb l'especial companyia de Léa, Rafa i Isa ... crec que el millor moment del dia és quan pille la bici i torne a casa amb la briseta pegant-me en la cara i la lluna creixent il·luminant els carrers.

En eixe moment,

només pense,

només pregue,

"que el camí sigui llarg".