Ja han passat uns dies des de l'arribada i açò és com pujar-se a una noria. Arribes amb il·lusió, curiositat, amb ganes de menjar-te el món, de conèixer gent, d'obrir els ulls, de conèixer, o com diuen els alemanys, d'aprendre a conèixer (kennen lernen), i al mateix temps, també penses en lo boig que estàs, en qui té mana a fer açò en lo tranquilet que s'està en casa, trobes a faltar a la teua gent, les típiques conyes amb els amics, un plat de calent com toca, una dutxa de les que només et pots pegar en casa, el teu llit, la teua xica...
Només són uns dies, sí. Però les emocions s'han pujat a una muntanya rusa. Un dia coneixes a mogolló de gent de puta mare, altre te passes la vesprada soles esperant que algú es connecte a l'Skype per a que et reconfor-te. Un dia trobes un company d'habitació perfecte, altre et toca un psicòpata... Un dia plou i trobes a faltar el Mediterrani, altre fa solet i admires la qualitat de vida del centre d'Europa...
Tanmateix estic content i, sobretot, estic on vull estar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada