No sé per què però les càl·lides nits primaverals de Leipzig m'inspiren a inscriure. Torne no molt tard, passejant una estona acompanyant a Andrea, Feno i Gemma, i després a soles en bici i comencen a vindre'm coses al cap que vull plasmar ràpidament abans de que se m'obliden.
Pocs transeünts es creuen pel camí, silencis llargs trencats per algun vehicle, però sobretot una tènua llum grogosa i una temperatura agradable creen un clima únic que ompli d'inspiració, i que em recorden a València. Em trasllade per uns segons a una d'eixes nits estiuenques a la platja de la Malva-Rosa, on la llum dels fanals i la brisa de la Mediterrània conviden a passar tota la nit xarrant i arreglant el món.
Aquesta nit també havia sigut especial. Per segon cop anàvem Gemma, i jo, ara també amb el Feno i l'Andrea, a una sèrie de concerts d'improvisació a una Wächterhaus, on la gent escriu quelcom a la pissarra i uns músics toquen allò que els ve al cap. Va d'inspiració la cosa avuí.
El mes passat era més música experimental i electrònica, amb només un bateria i un xic amb un ordinador. Va costar endinsar-se en l'ambient, però una vegada dins, connectes i et sents totalment partícep del que està sonant i passant. Amb només 15 o 20 persones de públic i en el cor de l'Eisenbahnstraße, s'escrivien paraules com ohne kontroll (sense control), mondversüchtig (adicte a la lluna), Nacked sein (estar nu), träumen (somniar), zum hohepunkt kommen, stop & go, Nebel (boira)...
Avuí l'ambient era diferent. No tan electrònic, sinó tocant una ampla gamma d'estils, des del reggae i el rap, fins al techno, drum & bass o electro, passant pel jazz, la música popular grega o Bach; bateria, baix, guitarra i veu compartien protagonisme amb el públic, on es creava un clima molt especial i proper entre els allí presents.
Així és Leipzig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada