Duc escrivint ja alguns dies sobre el final de tot açò, però mai m'havia sentit com ara.
En tres dies s'han pirat els meus cinc pilars bàsics, i sent un buit enorme, i la ciutat no és la mateixa sense ells. Et preguntes que fas ací encara. Et sents estrany, amb ganes d'abraçar a tot el món.
Feliç d'haver compartit tants moments amb vosaltres, d'haver tingut aquesta experiència junts
i trist de que açò s'acabe... Ganes de València, sí, però amb molta tristesa de que tot açò arribe a la seua fi. Els comiats sempre són difícils, però aquestos ho són especialment:
D'Adri amb qui he fet allò que s'entén purament per Erasmus, allò que hom diu Orgasmus. Amb l'esperada telefonada allà sobre les 8 de la vesprada de: "bueno Gusta, esta noche qué, salimos? Festes, moltes rises i parides, moltes nits, moltes cervesses, moltes històries, Praga i Estocolm, i jawohl i aufjeden.
D'Andrea, amb qui vaig començar des de València alguns mesos abans aquesta aventura. Ja des de les classes d'alemany al Goethe, fins que ens vam acabar coneguent sopant al Puschkin... més perduts que perduts els dos en un principi, però ajudant-nos mutuament i compartint il·lusions, sentiments i ciutats =) Ich bin gespannt!
De Gemma, amb la que probablement més moments he compartit i més ens hem conegut. Fou per primer cop a l'Eisenbahnstrasse on vivia el teu amic pirata. I el punt d'inflexió el dia de la Kneipe turca allà per gener, a partir d'ahí concerts especial el de la Gewandhaus, sopars amb el Johannes, l'Acampada Leipzig també amb junt a Andrea (wollen wir?), brunches amb la Bea, moltes voküs i moltes xarradetes, que espere pugam continuar a Barna!
De Rafa i Isa, dels qui m'he enamorat. Com quasi totes les persones que els coneixen. Primer en classe de salsa, i després en sopars, cinema, partides d'escacs, moltes hores junts corrent pel Clara Zetkin mentre féiem Tàndem català-portugués i unes converses interessantíssimes. Ara el meu somni és poder anar algun dia a Brasil, amb la Léa la meua en un principi Salsa Partnerin que poc a poc s'ha acabat convertint en altre dels meus pilars, l'últim que em queda ara mateix a Leipzig. Molts moments també els quatre junts, sempre al vostre barri, opressors! Tiraré a faltar els nostres dimarts...
Evidentment hi ha moltes persones de les que me'n recordaré i amb les que he passat grans moments, però curiosament l'antropòleg Robin Dunbar, ha estudiat que el grup d'amistats està format per un nucli central de 5 amics i un cercle addicional d'uns 10, després hi haurien 35 més fins conformar els 50 i 100 més que formarien l'últim cercle fins tindre uns 150 aprox. Així que en el meu cas l'estudi és prou encertat.
Quan algú em pregunta, i quan va començar la teva amistat amb el Gustau? Jo sempre explico que per haver-nos trobat un dia un bar turc obert a les 12 del vespres, ple d'homes de blanc que ens miraven de reüll com volent-nos fer desaparèixer amb la mirada, i amb un cambrer que sovintejava la nostra taula per calcular quanta estona trigaríem a marxar. Però és que els moments més especials no sempre són en els llocs més bonics, tan sols fa falta un gran amic. Gràcies per aquest any!
ResponElimina