És fa estrany açò. Estem a 3 de juliol, encara ens queden dues setmanes de classes i encara no hem arribat als 30º. Em sembla que tenia molt aprofundida la relació estiu-vacances, però enguany tocarà esperar un poc més.
Fa uns mesos pensava en quedar-me a l'agost també per Alemanya, i viure eixe suau i actiu estiu alemany. Però ben pensat seria un poc trist veure com la gent se'n va anant i tu et quedes. I d'altra banda m'avellix també tornar a València i passar uns dies tranquils amb els meus i recarregar piles. A més, a més, es podria dir que em comença a faltar un poco de sur... Per això que diuen de la responsabilitat i la diversió, la reflexió i la passió, el ying i el yang...
No. No és això. La meua vida continua cercant eixe equilibri entre Nord i Sud. He après alguna cosa del Nord que em mancava, com la puntualitat, però continue sent sureny amb algunes diguem-li rareses per aixó de l'ordre, l'organització i la reflexió. A més, un erasmus siga on siga i per molt que neve, és Sud per antonomàsia. Per tant, ha sigut un any prou equilibrat: any Sud (Erasmus) a un país del Nord (Alemanya).
Jo diria... que el que manca és, més bé, un poc de Mediterrani...
PD: per si teniu 10 minutets, una conferència d'Àlex Rovira molt interessant sobre el tema, nord-sud, equilibris i filosofia de vida: "el pensamiento nos lleva a la conclusión, pero ¿saben qué decía Albert Einstein? Normalmente llegamos a una conclusión cuando nos cansamos de pensar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada