Ma casa!

Va ser quasi una odissea, però ha valgut la pena! Després

d'un mes a un hostal, a casa del Jeremy, al passadís de ma casa...

Visc a Zentrum West, a cinc minuts del centre. No estic lluny de res. A l'estil de València, tot està a quinze minuts en bici i també és una ciutat tota plana. Però ja parlaré de la relació de Leipzig i les bicis en altre moment!

El barri de puta mare, ja veieu quina finca més senyorial. No

és el barri d'estudiants, però tampoc està mal. De fet, a l'altre costat del carrer hi ha molts bars, restaurants i terrasses, però semblen una mica de pasta, així que quan vingueu a vore'm em convideu ;)

També hi ha un teatre (Sarita), i just al final del carrer es troba la Thomaskirche... les parets de la qual recorden com Luter explicava les seues tesis, com sonava la veu de Bach com a corista o com ressonava l'òrgan de Mozart, així com com va crèixer Wagner, des del seu bateig... (Wikipedia, molt criticada ací, per cert...).

Però bueno, tornant al tema. La casa... la majoria

ací no tenen ascensor, i este és un detall del que no te n'adones, fins a que tornes un dia de borratxera a les 5 del matí... Però lo que és encara pitjor en estes ocasions, és NO TINDRE PERSIANA... Molt dur... a les 11 entra una llum que va fenomenal per a la ressaca.

La meua finestra és la del cantó amb ombra al segon pis.

Continuant amb el barri són tot cases

d'uns 3, 4 pisos, supose que l'estil arquitectònic tindrà un nom, però com no el sé, li diré a l'estil alemany clàssic: Ordre i funcionalitat.

I per a que vos feu una idea d'on estic, ací teniu un plànol de Leipzig, amb tot molt ben explicaet:

Vos feu una idea no? =)