Angela Merkel va nàixer a Hamburg, però de ben menudeta va emigrar a la RDA. Es podria afirmar que es va integrar d'allò més bé, ja que no va ser dissident, sinó militant de la Joventut Alemanya (Comunista). Casualment va estudiar ací a Leipzig, per a uns quant anys després convertir-se en Cancellera d'Alemanya.
Fa uns dies afirmava públicament que "està ben clar que la societat multi-cultural, de viure junts i disfrutar de l'altre, ha fracassat totalment". Segons ella cal augmentar les obligacions dels immigrants en pro d'una major integració i han d'aprendre alemany immediatament.
La segona part la veig lògica. Ara bé, tant de bo es puguera aprendre alemany immediatament!! En quant a la primera, caldria preguntar-se què entenem per integració. Complir la llei? No molestar? Comportar-se com un alemany?
Però com quin alemany? L'enginyer que passa les vacances a Mallorca, l'autobusero gros que menja bratwurst o el hooligan del Bayern que beu cervessa?
O estem parlant d'integració, com a renúncia a la cultura d'origen? sobretot si aquesta cultura és la de dur un mocador al cap...
Justament és el tema de debat d'un dels seminaris que estic fent ací, Discriminació Institucional, on ahir ens contaven que mentre els Acords de Treball d'Alemanya amb Espanya, Portugal, Grècia o Túrquia eren a principis dels anys 60, el primer i únic programa d'integració ha sigut ja ben entrat l'any 2000. A Suècia, per exemple fou a 1974, per tant, senyora Merkel porteu 30 anys de retràs.
Sorprén que Alemanya estiga endarrerida, no? Fins ara havia sentit sempre allò d'Alemanya, el motor d'Europa, l'Alemanya tolerant, de les llibertats... però quan estàs ací la cosa canvia. La integració, la immigració, la llengua són temes de debat continus als mitjans de comunicació, o als mitjans de manipulació quasi podríem dir.
I ho dic, perquè mentre que per una banda, que els turcs no parlen alemany és un tema constant en bars, diaris i televisió (quan caldria demostrar si això és cert), d'altra banda, a la ràdio només sona música en anglés, i ningú ho qüestiona.
De totes maneres, i tornant de bell nou a la citada integració, no es pot esperar que es done per art de màgia. Per a aconseguir eixa integració, tots han de posar de la seua part. És molt fàcil tirar la culpa als altres com fa Angela Merkel, i més encara quan aquestos són febles. Però caldria preguntar-se si tota la responsabilitat és dels nouvinguts, o es poden fer millor les coses per les ambdues bandes.
Per últim, em pregunte... açò que fan els alemanys a la costa alicantina, és integració?
