Ich sage isch

Yo en alemán es Ich. Digamos que en alemán estándar se diría "ij", tal como el español estándar se pronuncia /jo/. Pero qué dices si estuvieras aprendiendo español en Argentina, dirías /sho/ o /jo/?

Pues depende del contexto. Pero desde luego estando con Marco y viviendo en Leipzig es muy difícil mantener el /ij/. La mejor manera de aprender es por repetición o por imitación, como los niños vaya, y como la mayoría aquí hablan Sächsisch, un dialecto del alemán, pues lo que acabas diciendo es Isch.

Digamos que el /ij/ habría que usarlo en situaciones más formales. Lo que pasa, es que ahora no me sale. El Sächsisch se ha comido al Hochdeutsch que tan bien me habían enseñado en el Goethe Institut. Pero me siento más del terreno =).

Was sagst du? Qué dices tú?

Auf jeden Fall

Ich habe schon hier darüber geschrieben, wie kompliziert ist, in verschienden Sprachen zu leben. Jeden Tag höre, spreche, schreibe, lese oder denke ich in mindestens 4 Sprachen und deswegen tut mein Kopf weh am ende des Tages.

Der Punkt war, dass gestern meine spanischen Freunde auf Deutsch gesprochen haben. Es war nur ein Traum, aber es war so komisch oder seltsam (ich habe heute dieses Wort gelernt) von meinen Freunden zu hören, dass sie "auf jeden Fall" benutzen!!

Wir wissen schon, wie oft man pro Tag diesen Ausdruck benutzt, ich auch, aber ich glaube dass im Moment mein Unterbewusstsein nicht in Ordnung ist. Unglaublich!

Puede que sea un poco chorrada, pero justamente hace un día escribí sobre cómo estaba siendo esto de hablar, leer, escribir, pensar... en varias lenguas. También soñar. Lo raro ha sido ver a Andrés (y a otros que no recuerdo, ya sabéis cómo va esto de los sueños), pero sin duda alguna era Andrés diciendo Auf jeeeeden Fall, alter!!

Continuamos pues las clases de introducción a la lengua alemana. La traducción sería algo así como "de todas maneras", "en cualquier caso", "sin duda" pero no tiene para nada el mismo uso que en castellano estas traducciones. Para que os hagáis una idea una profesora lo ha dicho hoy unas 10 veces en clase.

Coloquialmente también se usa muy a menudo, pero ahí el término evoluciona pasando a ser: "auf jeden", "auf jedensten" o ya para los más chungos del barrio se quedaría simplemente en tres letras: FJN, que sonaría como fllen o algo así. Aquí ya traduciríamos por un "claro", "ya te digo", "ya ves" o un "por huevos".

Por ejemplo, si te dicen este finde salimos de fiesta, tu contestas aufjeden y puede variar de un sí, claro, a un ya te digo, hasta un por huevos... pero aquí ya les dejo paso a los/las traductores/as y germanistas que están por aquí, con esos superinteresantes seminarios... o casi mejor, lo dejo para un seminario en una kneipe tomando unas birrukens...

Pues eso el subconsciente sigue con mi gente pero ahora alemanizada. Expansionismo!

Creo que después de esto, la señora Merkel me podrá dar los papeles.

PD: antes o después tenía (auf jeden Fall) que escribir sobre auf jeden Fall, sin duda la frase que más utilizo, así que con el sueño he tenido la excusa perfecta!

Primera clase de alemán

Ahí va la primera clase de alemán para los que tengáis en mente venir a visitarme!

Vamos a ver como se conjugan los verbos, y como ejemplo vamos a coger el verbo "lernen" = "aprender".

Ich lerne Yo aprendo

Du lernst Tu aprendes

Er/Sie lernt El/Ella aprende

Wir lernen Nosotros aprendemos

Ihr lernt Vosotros aprendeis

Sie lernen Ellos/Ellas aprenden

Así que ya podéis decir por ejemplo: - Ich lerne Deutsch.

Después de aprender a conjugar, os voy a enseñar los verbos de moda por aquí, así ya parecerá que tenéis un nivelazo.

- Google (googlear)

Ich googel

Du googelst

Er/sie googelt

Wir googeln

Ihr googelt

Sie googeln

-Simsen (enviar SMS)

Ich simse

Du simsest

Er/Sie simset

Wir simsen

Ihr simset

Sie simsen

Nada, en dos días ya estáis totalmente integrados!

Deutsch macht frei

Angela Merkel va nàixer a Hamburg, però de ben menudeta va emigrar a la RDA. Es podria afirmar que es va integrar d'allò més bé, ja que no va ser dissident, sinó militant de la Joventut Alemanya (Comunista). Casualment va estudiar ací a Leipzig, per a uns quant anys després convertir-se en Cancellera d'Alemanya.

Fa uns dies afirmava públicament que "està ben clar que la societat multi-cultural, de viure junts i disfrutar de l'altre, ha fracassat totalment". Segons ella cal augmentar les obligacions dels immigrants en pro d'una major integració i han d'aprendre alemany immediatament.

http://www.publico.es/internacional/341941/merkel-habla-de-fracaso-de-la-sociedad-multicultural

La segona part la veig lògica. Ara bé, tant de bo es puguera aprendre alemany immediatament!! En quant a la primera, caldria preguntar-se què entenem per integració. Complir la llei? No molestar? Comportar-se com un alemany?

Però com quin alemany? L'enginyer que passa les vacances a Mallorca, l'autobusero gros que menja bratwurst o el hooligan del Bayern que beu cervessa?

O estem parlant d'integració, com a renúncia a la cultura d'origen? sobretot si aquesta cultura és la de dur un mocador al cap...

Justament és el tema de debat d'un dels seminaris que estic fent ací, Discriminació Institucional, on ahir ens contaven que mentre els Acords de Treball d'Alemanya amb Espanya, Portugal, Grècia o Túrquia eren a principis dels anys 60, el primer i únic programa d'integració ha sigut ja ben entrat l'any 2000. A Suècia, per exemple fou a 1974, per tant, senyora Merkel porteu 30 anys de retràs.

Sorprén que Alemanya estiga endarrerida, no? Fins ara havia sentit sempre allò d'Alemanya, el motor d'Europa, l'Alemanya tolerant, de les llibertats... però quan estàs ací la cosa canvia. La integració, la immigració, la llengua són temes de debat continus als mitjans de comunicació, o als mitjans de manipulació quasi podríem dir.

I ho dic, perquè mentre que per una banda, que els turcs no parlen alemany és un tema constant en bars, diaris i televisió (quan caldria demostrar si això és cert), d'altra banda, a la ràdio només sona música en anglés, i ningú ho qüestiona.

De totes maneres, i tornant de bell nou a la citada integració, no es pot esperar que es done per art de màgia. Per a aconseguir eixa integració, tots han de posar de la seua part. És molt fàcil tirar la culpa als altres com fa Angela Merkel, i més encara quan aquestos són febles. Però caldria preguntar-se si tota la responsabilitat és dels nouvinguts, o es poden fer millor les coses per les ambdues bandes.

Per últim, em pregunte... açò que fan els alemanys a la costa alicantina, és integració?

Perduts al nord

Des de menuts compartint escola, el Garcia Lorca, per a retrobar-nos en la Facultat estudiant Sociologia i Ciències Polítiques; i ara compartint aquesta genial experiència d'Erasmus. Tot i que ell uns quants quilòmetres més al nord, a Roskylde, Dinamarca, ara també compartim fred.

Amb el seu acurat estil poètic, Guille escriu un preciós text sobre el viure a una ciutat que no és la teua, amb una gent que (encara) no són els teus, però que ho han d'ésser, parlant d'eixa barreja de sensacions, d'enyorança, d'il·lusió...

http://cigare-du-nord.livejournal.com/1851.html

...però ara mateix... em falten adjectius per a descriure eixes sensacions. Això mateix és el que li escric:

"Ja t'he comentat el que m'estava costant últimament expressar-me amb precisió, dir les paraules exactes. Serà per la Torre de Babel que ens ha tocat, o millor, que hem triat viure.

Ara busque una paraula... no és compassió, continue pensant... pareix increible com se't pot oblidar la llengua (o llengües) que has parlat des de menut... busque la paraula que expressa quan et sents emocionalment igual que altra persona, era empatia??"

Sí, crec que era empatia... Però estic realment sorprès. Si ja dóna ràbia no poder expressar-te amb precisió en alemany o anglès, la impotència ara es multiplica quan no pots fer-ho en castellà o valencià. Impotència també m'ha costat trobar-la a la meua base de dades...

De fet, parlant les "meues llengües maternes" me n'adone que faig errades, o que de vegades no he construït bé l'oració. I per si no tinguera prou, les classes gratuïtes de la Universitat de Leipzig m'han convidat a clavar-li mà al francés.

El cas és que, estar pensant tots els dies en diverses llengües és un exercici mental molt intens, de veres. A més, cada cop que escric al bloc he de fer-me la pregunta de... i en quina llengua escriuré avui? Alhora que mentre escric, em surten paraules que en altre idioma tenen un significat més precís, més bonic o simplement paraules que m'agraden més o inclús que no tenen traducció a altra llengua.

Gràcies Guille per fer-me entendre'm millor amb les teues paraules, que si no t'importa ara les faig nostres.

PD: escrivint aquesta entrada no puc deixar de recordar el Trio Calavera amb la seua ràdio collonera i el Tridente Catacrocker, atasclat. I és que per damunt de tot, compartim l'amistat; i compartim també a Artur i a Pilar. I a Laura.