dimarts, 26 de juliol del 2011
Es tanquen els cercles
dimarts, 31 de maig del 2011
Copenhague
Gustau: - "Tio, quin any mos estem pegant, eh?"
Víctor: - "Ja veus, és que açò és una passada."
Gustau: - "No ens ho mereixem".
Guille: - "Pues sas què te dic? Que sí!"
No venia a veure Copenhague, venia a viure Copenhague. I així ha sigut: un Erasmus exprés, on hem tingut temps per a tot: Cristiania i lo que eso conlleva; noche tonta en el Floss (una altra ronda que paga Víctor); noche loca en la típica erasmus Party acabant la nit a Tibis, el guetto d'immigrants; noche berlinesa, on la llengua alemanya i el clima de la nit, la feren especial; arreglar el món amb l'assamblea de Democracia Real Ya de Copenhague; menjars de categoria (arroset caldòs, pernil i truita de creïlles); Open evening a l'ONU; i Barça campió d'Europa! I tot això sense planejar res... con la calma.
De turismeo tot allò obligatori amb la Sirenita, el Port i tots els carrers peatonals plens de vida. Però el que més em va agradar fou un lloc al que segurament no van els turistes, una biblioteca municipal. Un vertader espai públic on et dóna gust anar a passar el dia. Música per a escoltar, també instruments per a tocar, sales per a jugar els xiquets... una espècie de Fnac però pública. Socialdemocràcia li diuen, on es valora i s'inverteix en allò públic i que és de tots.
La comuna hippie de Cristiania em va defraudar parcialment. Em va defraudar com a turista potser, perquè la imatge que et dus és la de ciudad sin ley, gent venent matèria prima, gent consumint i gent molt penjà. I em defrauda perquè sé o perquè vull pensar que hi ha algo més darrere d'això, que no és només un lloc on el consum i venda de cànnabis és legal, sinó que és un lloc on existeix un altre sistema de vida al marge del sistema, més sostenible, democràtic, pacífic i equitatiu.
La gent, la ciutat però sobretot l'ambient de la Studiestraede 21 convidaven a quedar-se. Una família oberta i acollidora que m'han fet sentir com a casa. Això sí, ja li estava pegant massa canya a la nevera...
Vos espere a Leipzig amics Bankit. I continuarem.
dimarts, 10 de maig del 2011
La briseta de la nit
divendres, 1 d’abril del 2011
Erasmus, round three
Sí, ara m'arrepentisc un poc d'haver perdonat alguns dies, però la veritat és que els mesos de gener i febrer no conviden a fer massa, fred, exàmens, poques hores de llum... però ara ja no tenim excusa! Tot i això hem fet dos festes a ma casa, tres o quatre Verabschiedungspartys, és a dir, festes per a la gent que ja se'n va perquè sols es quedava un semestre. Com esta:

Hem acomiadat ja a prou gent, que tampoc eren la meua mà dreta per així dir-ho però que trobaré a faltar trobar-me'ls per ahí i per allà: Alsu i Egor de Rússia, Violeta d'Itàlia, Martín d'Argentina, Lucia de Madrid, Jacek i Mateusz de Polònia, i molts altres... haveu vist en quants llocs tinc casa ara? hehehehe
Doncs això que ja ha passat la meitat de l'erasmus... no! més de la meitat, joder ja duc més de mig any vivint a Alemanya!! I ara, després de la visita fallera a la terreta, només queden 4 mesos! Ara no se pot perdonar ni una... A muerte auf jeden, Jawooooohl! =)
diumenge, 6 de març del 2011
Canvi de casa, nein Danke.
Total que érem uns quants els que buscàvem nou pis per al següent quadrimestre, sobretot pel tema que l'ambient en les WG's (pisos compartits), el tema de viure i conviure amb gent alemanya, no era el que esperàvem. Sobre això no cal més que vore la relació que porten els meus dos companys de pis.
Ella estudia sinologia (estudis xinesos), i està totes les semesterferien (vacances), sis setmanes en total, a Xina de pràctiques. Ell estudiava BWL, Betriebwirtschaftlehre, que seria com empresarials o ADE, però s'ho va deixar en desembre i ara està tot el dia en casa, i es dedica a chillen (vamos, a tocar-se els ous). Doncs bé, ell es va enterar de que ella estava en Xina una setmana després d'anar-se'n, i ella es va enterar de que ell s'havia deixat els estudis dos mesos després de deixar-se-ho!!! Increible, no?
Lo que note moltíssim, és el fet de no tindre menjador, ja que l'utilitzen també com a habitació per a que isca més barat. D'eixa manera no hi ha un espai de convivència, un espai de trobar-se i de fer la xarradeta. Per això en molts casos, les WG's són quasi sozusagen com viure a soles, sols que de volta en quant et trobes a un "conegut" en la cuina. Això, sumat al carreró sense eixida al que vam arribar (ell no neteja--> jo no neteje--> ella no neteja) em van fer voler canviar-me de pis.
Però hi hagué un punt d'inflexió en el que les coses van començar a canviar: la primera (per fi) festa en casa. En realitat, jo havia convidat un dissabte a sopar a Gemma, amb la que compartisc memòria de tant que ens veiem, i Johanes, un alemany que va fer erasmus a Barcelona i que vam conèixer en una Wächterhaus, ja vos contaré el que són algun dia.
Total ell no podia quedar, i la Gemma va convidar a una Kommilitonin, companya de classe molt maja, però que mai recorde el nom, era Nicole? O siga que anàvem a ser tres en un principi, el tema fou que ho vam organitzar divendres en una festa de borratxera, i sense jo dir res, la cosa va acabar en un: Gus, mañana hay fiesta en tu casa no? Que ahí encara pots recular: jo deia no, no, que no era fiesta, que era una "reunión de amigos"... però després ja era un: Gus, mañana a que hora? Gus, dónde vives para lo de mañana?
Bueno, el cas és que al dia següent parle amb Marco el company de pis per a vore que feia per la nit i per tal d'avisar-lo i abans de res em diu: "ich habe ein paar Freunde heute Abend eingeladen" o siga que ell també anava a dur col·legues. Pues total festa al canto.
Ens vam juntar uns 25 en casa, sense haver planificat res. Al principi estàvem com dos grupets, els meus en la cuina, i els de Marco en la seua habitació, però al final ja vam acabar tots junts en la seua habitació, i la veritat que van haver prou rises. Mentrestant, la companya amb el seu novio tota la nit sense eixir de l'habitació.
Vos pose unes fotetes que seran més gràfiques que sinó vos aborriré amb tanta parauleta.


Parlant maquiavèl·licament, es podria dir que em vaig aliar amb Marco. Després de la festa hi hagué una setmana estranya amb ella, però no va tindre més remei que recular, perquè sinó es quedava a soles. Total, ara el tinc a ell de col·lega i utilitzem el seu cuarto de menjador, on venen amics seus, veiem futbol, juguem a pòquer o senzillament ens fem una cervessa i comentem la jugaeta. I ara que és col·legueta també el puc dir: ieee, tu cabró neteja! I amb ella bé, una relació de companys de pis normal i corrent, de vegades dinem junts, veiem els Simpsons, anem al cine, o prenem un té i xarrem un ratet.
Total que tot i que només tinc 12m quadrats, estic al centre de Leipzig a 5 minutets de la Uni en bici, a 15 de qualsevol altre lloc i per sols 180 € al mes amb mobles, que és de lo més barat que hi ha pel mercat. De fet, els que estan en residències (que no són a l'estil espanyol on et netejen o et cuinen) paguen més que jo i viuen en estos edificis soviètics freds i grisos, que personalment no vos recomanaria.
Així que canvi de casa, nein Danke!
PD: el Marco és el personatge d'ulleres de cabells rullets. Eixa és la seua habitació, després estem a la cuina que és molt acollidora i al passadís on tenim dos sofás i una tele. Però això va ser ja en la segona festa!! =)
divendres, 10 de desembre del 2010
la de Praga...




Esa noche íbamos a una discoteca súper famosa de Praga, la Karlovy Lazne, tenía 5 plantas con distinta música en cada una y es la más grande de centro Europa. Pagamos 120 coronas (5€, que no está nada mal), y ale ahí nos adentramos al mundo del desfase. En las plantas que más tiempo estuvimos fueron las de dancehall y techno. Tengo que hacer un inciso, mientras estuvimos con el guía por la ciudad, de vez en cuando Iraia se evadía a su mundo de yupi y empezaba a hacerse la autista, bueno pues eso mismo hizo por la noche en la sala techno, lo vivía. Y bueno Adri y Gus se fueron súper pronto porque son unos flojos, y nosotras nos quedamos dándolo tutti.
divendres, 3 de desembre del 2010
El derbi...
dimarts, 16 de novembre del 2010
Konzert und leckeres Kebab
dissabte, 9 d’octubre del 2010
Oktoberfest

