Viure amb alemanys

Sense entrar a valorar si és bo o dolent, es pot afirmar que en Alemanya la necessitat d'un espai vital és major del que estem acostumats els mediterranis. I no ho dic en el sentit d'un Lebensraum a l'estil del Tercer Reich, sinó en el sentit de la personalitat, del caràcter. Em referisc a la necessitat d'un espai propi inesquinçable, d'unes distàncies majors entre persones, més intimitat i menys contacte físic. I a l'hora de viure i conviure es nota.

A la majoria de cases compartides WG's l'espai de convivència i de trobar-se amb els companys es redueix a la cuina. En el millor dels casos estàs en el cuarto d'algun company, però tenint clar que és el seu "territori", i no el típic menjador on cadascú entra i ix, i fa i desfa, i es troba amb els companys i amb els companys dels companys...

I tot territorialitzat, és a dir, individualitzat (potser conseqüència de l'ètica protestant i l'esperit del capitalisme, o directament del neoliberalisme com diu el sociòleg Ulrich Beck) s'aconsegueix una major autonomia, sí, però el preu és aquell sentiment de pertanyença, de "formar part de"... tan mediterrani (véase la classificació dels estats de benestar de Sping Andersen). Fins i tot la família està en perill d'extinció!

Tot i que a mi també m'agrada tindre el meu espai de volta en quan (com a tot fill de veí) no m'agradaria haver pillat algunes costums, com estar tancat en el cuarto mirant la tele pròpia, parlant amb amics amb l'ordinador, o la pitjor de totes, de menjar a soles en l'habitació, en compte de compartir eixos moments amb els teus companys o amb persones palpables i no interactives.

Aquell era un comportament totalment normal en els meus companys, no diré de tots els alemanys, però sí diré que no era res extraordinari en eixa cultura. I que amb 20 anys la gent s'acostume a menjar a soles és molt trist. Serà que riquesa econòmica és sinònim de pobresa social? Doncs, si cal triar entre un país desenvolupat econòmicament amb lligams socials febles (Alemanya) i altre en vies de desenvolupament amb xarxes socials fortes (posem per exemple Marroc) deixeu-me que m'ho pense...

i permeteu-me que ho faça a Barcelona... on compartiré pis amb un polonès!

Un poco de Sur

És fa estrany açò. Estem a 3 de juliol, encara ens queden dues setmanes de classes i encara no hem arribat als 30º. Em sembla que tenia molt aprofundida la relació estiu-vacances, però enguany tocarà esperar un poc més.

Fa uns mesos pensava en quedar-me a l'agost també per Alemanya, i viure eixe suau i actiu estiu alemany. Però ben pensat seria un poc trist veure com la gent se'n va anant i tu et quedes. I d'altra banda m'avellix també tornar a València i passar uns dies tranquils amb els meus i recarregar piles. A més, a més, es podria dir que em comença a faltar un poco de sur... Per això que diuen de la responsabilitat i la diversió, la reflexió i la passió, el ying i el yang...

No. No és això. La meua vida continua cercant eixe equilibri entre Nord i Sud. He après alguna cosa del Nord que em mancava, com la puntualitat, però continue sent sureny amb algunes diguem-li rareses per aixó de l'ordre, l'organització i la reflexió. A més, un erasmus siga on siga i per molt que neve, és Sud per antonomàsia. Per tant, ha sigut un any prou equilibrat: any Sud (Erasmus) a un país del Nord (Alemanya).

Jo diria... que el que manca és, més bé, un poc de Mediterrani...

PD: per si teniu 10 minutets, una conferència d'Àlex Rovira molt interessant sobre el tema, nord-sud, equilibris i filosofia de vida: "el pensamiento nos lleva a la conclusión, pero ¿saben qué decía Albert Einstein? Normalmente llegamos a una conclusión cuando nos cansamos de pensar".

Un día alemán

Cómo es un día alemán? Ahora que ya llevo un tiempo por aquí, un embarazo largo de 38 semanas, podemos intentar relatar un posible jueves, por ejemplo.

Un día alemán sería pues, levantándose más bien pronto, cuando los primeros rayos de sol entran por la ventana, básicamente porque las persianas no existen y las cortinas son de broma. De hecho, puedes saludar a algún vecino que está estudiando, cocinando... Se ve que en tierra protestante lo del qué diran no existe. Aquí la gente no se confiesa porque no esconde nada. No existe el confesionario porque Dios ve todo lo que haces! Y tus vecinos también! Cuánta religión últimamente por aquí, por cierto...

Mi cuarto: nada de persianas!

A continuación una ducha rápida, porque hay conciencia del cambio climático y el agua es un bien preciado. De hecho, tanto es así que el papel del váter se tira a una papelera para que la depuración sea más fácil. Aquí todos reciclamos: papel, plástico, basura normal, orgánicos... y los cristales separados por colores!

Después vas a la Universidad en bici, parándote en cada semáforo en rojo, ya que por un lado no quieres que todo el mundo te mire como un delincuente, y por otro, tampoco quieres que te multen. Ya en clase la relación con el profesor será siempre de usted, y al acabar se aplaude picando a la mesa toc, toc, toc, toc...

En la Mensa o comedor universitario, hay comida muy barata pero hay que comérsela muy rápido. 30 minutos para comer, normalmente prontito, de 12:45 a 13:15. Pero muy exprés. Viene a ser una Tankstelle o gasolinera, donde pasas a repostar. Nada de sobremesas! Eso sí, si pega un rayo de sol, es probable que veas mucha gente en cualquier retacho (sino existe la palabra me la invento) de hierba como cangrejillos.

De camino a casa buscas una papelera. Sigues buscando. Lástima, ya has llegado a casa y no has visto ni una sola. Lo raro es que tampoco hay basura por el suelo... Llegas a casa, subes a tu piso andando, porque no hay ascensores, y nada más entrar Schuhe sich ausziehen, es decir zapatos fuera. Si vienes con algún alemán a casa y le invitas a comer o beber algo, ves con cuidado. Se lo toman en serio, si haces el amago te la juegas.

Zapatos fuera!

Has quedado con alguien para tomar algo. Os dais la mano o un medio abrazo, depende de la confianza, pero nada de besos! Cuando vais a pagar, el camarero preguntará zusammen oder getrennt? ¿pagáis juntos o por separado? Y le hará a cada uno su cuenta. Igualmente aquí lo de invitar a alguien es muy diferente. Un yo te invito es yo te invito. No se discute, no hay que convencer: la palabra es palabra.

De la misma manera más tarde hay una WG-party, fiesta en un piso que empezará sobre las 8, y se dice si se va o no, no vale el típico sisi me paso... Hay que tenerlo todo bien organizadito. Lo de hacer fiestas en casas es muy típico, puede que lo hagan por la Pfand, que es el dinero que se recauda de reciclar/devolver las botellas en el supermercado.

Y todo esto os lo cuento en un tono de voz bajito, porque aquí nadie habla alto, a no ser que, y con esto la última costumbre, te hayas bebido varias cervezas!!